Persona, lliure albir i religió: exercicis de selectivitat d'Història de la Filosofia (Comunitat Valenciana)

2. CONCEPTE (2 PUNTS). Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules, aprox.)

3. REDACCIÓ (4 PUNTS). Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (a o b) i responeu a la pregunta que l’acompanya (800 paraules, aprox.)

3. REDACCIÓ (4 PUNTS). Trieu i desenvolupeu un dels dos temes següents (a o b) i responeu a la pregunta que l’acompanya (800 paraules, aprox.)

2. CONCEPTE (2 PUNTS). Trieu un d'estos conceptes i definiu-lo tenint en compte la seua època/s i/o autor/a/és/as de referència (100 paraules, aprox.)

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III L’home, vulga o no, ha de fer-se a si mateix, autofabricar-se. Aquesta última expressió no és del tot inoportuna. Subratlla que l’home, a l’arrel de la seua mateixa essència, es troba, abans que en cap altra, en la situació del tècnic. Per a l’home, viure és, per descomptat, i abans que una altra cosa, esforçar-se perquè hi haja allò que encara no hi ha; a saber, ell, ell mateix, aprofitant per a això allò que hi ha; en suma, és producció. Amb això vull dir que la vida no és fonamentalment com tants segles han cregut: contemplació, pensament, teoria. No; és producció, fabricació, i només perquè aquestes ho exigeixen; per tant, després, i no abans, és pensament, teoria i ciència. Viure…, és a dir, trobar els mitjans per a realitzar el programa que s’és. El món, la circumstància, es presenta per descomptat com a primera matèria i com a possible màquina. Ja que per a existir ha d’estar en el món, i aquest no realitza per si i sense més l’ésser de l’home, sinó que li posa dificultats, l’home es resol a cercar en ell la màquina oculta que tanca per a servir l’home. La història del pensament humà es redueix a la sèrie d’observacions que l’home ha fet per a traure a la llum, per a descobrir aquella possibilitat de màquina que el món porta latent en la seua matèria. D’aquí que a l’invent tècnic se l’anomene també descobriment. I no és, com veurem, una casualitat que la tècnica per antonomàsia, la plena maduresa de la tècnica, s’iniciara cap a 1600; justament quan en el seu pensament teòric del món va arribar l’home a entendre’l com una màquina. — José ORTEGA Y GASSET, Meditació de la tècnica, capítol V (Traducció SLT Universitat Jaume I).

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III L’home, vulga o no, ha de fer-se a si mateix, autofabricar-se. Aquesta última expressió no és del tot inoportuna. Subratlla que l’home, a l’arrel de la seua mateixa essència, es troba, abans que en cap altra, en la situació del tècnic. Per a l’home, viure és, per descomptat, i abans que una altra cosa, esforçar-se perquè hi haja allò que encara no hi ha; a saber, ell, ell mateix, aprofitant per a això allò que hi ha; en suma, és producció. Amb això vull dir que la vida no és fonamentalment com tants segles han cregut: contemplació, pensament, teoria. No; és producció, fabricació, i només perquè aquestes ho exigeixen; per tant, després, i no abans, és pensament, teoria i ciència. Viure…, és a dir, trobar els mitjans per a realitzar el programa que s’és. El món, la circumstància, es presenta per descomptat com a primera matèria i com a possible màquina. Ja que per a existir ha d’estar en el món, i aquest no realitza per si i sense més l’ésser de l’home, sinó que li posa dificultats, l’home es resol a cercar en ell la màquina oculta que tanca per a servir l’home. La història del pensament humà es redueix a la sèrie d’observacions que l’home ha fet per a traure a la llum, per a descobrir aquella possibilitat de màquina que el món porta latent en la seua matèria. D’aquí que a l’invent tècnic se l’anomene també descobriment. I no és, com veurem, una casualitat que la tècnica per antonomàsia, la plena maduresa de la tècnica, s’iniciara cap a 1600; justament quan en el seu pensament teòric del món va arribar l’home a entendre’l com una màquina. — José ORTEGA Y GASSET, Meditació de la tècnica, capítol V (Traducció SLT Universitat Jaume I).

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III L’home és, doncs, primer que res, quelcom que no té realitat ni corporal ni espiritual; és un programa com a tal; per tant, això que encara no és, sinó que aspira a ser-ho. Hom dirà que no pot haver-hi programa si ningú no el pensa, si no hi ha, doncs, idea, ment, ànima o com vulgueu dir-li. Jo no puc discutir això a fons perquè hauria d’embarcar-me en un curs de filosofia. Només puc fer aquesta observació: tot i que el programa o el projecte de ser un gran financer ha de ser pensat en una idea, ser aqueix projecte no és ser aqueixa «idea». Jo pense sense dificultat aqueixa idea i, no obstant això, estic ben lluny de ser aqueix projecte. Heus ací la tremenda i sens parió condició de l’ésser humà, el que fa d’ell quelcom únic en l’univers. Advertiu-hi com és d’estrany i de desassossegat el cas. Un ens, el ser del qual consisteix, no en el que ja és, sinó en el que encara no és, un ésser que consisteix en un no ser encara. Tota la resta de l’univers consisteix en el que ja és. L’astre és el que ja és, ni més ni menys. Tot allò, el model de ser del qual consisteix a ser el que ja és i en la qual cosa, doncs, coincideix, per descomptat, la seua potencialitat amb la seua realitat, el que pot ser amb el que, en efecte, ja ho és, ho anomenem cosa. La cosa té el seu ser donat ja i assolit. En aqueix sentit, l’home no és una cosa sinó una pretensió, la pretensió de ser això o allò. Cada època, cada poble, cada individu modula de diferent manera la pretensió general humana. — J. ORTEGA Y GASSET, Meditació de la tècnica (Traducció SLT Universitat Jaume I)

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III L’home és, doncs, primer que res, quelcom que no té realitat ni corporal ni espiritual; és un programa com a tal; per tant, això que encara no és, sinó que aspira a ser-ho. Hom dirà que no pot haver-hi programa si ningú no el pensa, si no hi ha, doncs, idea, ment, ànima o com vulgueu dir-li. Jo no puc discutir això a fons perquè hauria d’embarcar-me en un curs de filosofia. Només puc fer aquesta observació: tot i que el programa o el projecte de ser un gran financer ha de ser pensat en una idea, ser aqueix projecte no és ser aqueixa «idea». Jo pense sense dificultat aqueixa idea i, no obstant això, estic ben lluny de ser aqueix projecte. Heus ací la tremenda i sens parió condició de l’ésser humà, el que fa d’ell quelcom únic en l’univers. Advertiu-hi com és d’estrany i de desassossegat el cas. Un ens, el ser del qual consisteix, no en el que ja és, sinó en el que encara no és, un ésser que consisteix en un no ser encara. Tota la resta de l’univers consisteix en el que ja és. L’astre és el que ja és, ni més ni menys. Tot allò, el model de ser del qual consisteix a ser el que ja és i en la qual cosa, doncs, coincideix, per descomptat, la seua potencialitat amb la seua realitat, el que pot ser amb el que, en efecte, ja ho és, ho anomenem cosa. La cosa té el seu ser donat ja i assolit. En aqueix sentit, l’home no és una cosa sinó una pretensió, la pretensió de ser això o allò. Cada època, cada poble, cada individu modula de diferent manera la pretensió general humana. — J. ORTEGA Y GASSET, Meditació de la tècnica (Traducció SLT Universitat Jaume I)

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i desenvolupa una de les següents redaccions sobre un autor/a (5 punts):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):

Elegeix i contesta una las següents qüestions (1 punt):