Examen selectivitat Història de la Filosofia 2024 Extraordinària — Comunitat Valenciana

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT II I és que la virtut ética té a veure amb els plaers i els dolors, ja que a causa del plaer duem a terme accions reprobables i a causa del dolor ens apartem dels bells actes. Per això cal haver estat dirigit d’alguna manera des de ben jove, com diu Plató, per tal de sentir plaer o dolor per les coses que cal, ja que aquesta es la correcta educació. Per altra banda, si les virtuts estan relacionades amb les accions i les passions i a tota passió i a tota acció segueixen un plaer i un dolor, també per aquesta raó la virtut tindrà quelcom a veure amb els plaers i els dolors. També ho posen de manifest els càstigs que es produeixen a través d’ells, ja que alguns són cures i les cures es produeixen de manera natural per acció dels seus contraris. A més, com també hem dit anteriorment, tota disposició de l’ànima posseeix una natura dirigida i relacionada amb allò sota l’acció del qual esdevé de manera natural millor i pitjor. Per culpa dels plaers i dels dolors els homes es fan dolents, per perseguir-los i per defugir-los, bé els que no es deu, bé quan no es deu, bé com no es deu, bé de totes les altres maneres que la raó determina pel que fa a aquesta mena de coses. — ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac, II, 1104 b (trad. de C. Monzó)

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III Però com que no puc aturar-me en aquestes intuïcions, si han d'arribar a ser coneixements, sinó que he de referir-les en tant que representacions a qualsevol cosa com a objecte i he de determinar aquest per aquelles, aleshores jo puc o admetre que els conceptes mitjançant els quals realitze aquesta determinació també es regeixen per l'objecte –i llavors em trobe novament en la mateixa perplexitat sobre la manera com jo puga saber-ne a priori alguna cosa–, o admetre que els objectes o, el que és el mateix, l'experiència en què solament són coneguts (com a objectes donats), es regeix per aquests conceptes, i aleshores veig de seguida una indicació de sortida més fàcil, perquè l’experiència mateixa és una forma de coneixement que exigeix enteniment, la regla del qual he de pressuposar en mi, fins i tot abans que em siguen donats objectes –per tant, a priori– i que s'expressa en conceptes a priori pels quals s'han de regir, doncs, necessàriament tots els objectes de l'experiència i amb els quals han de concordar. Quant als objectes, en tant que pensats merament per la raó i, en efecte, d'una manera necessària, però sense poder ser donats en l'experiència de cap manera (almenys tal com la raó els pensa), els assaigs de pensar-los –car sens dubte s'han de poder pensar– proporcionaran, per tant, una magnífica pedra de toc d'allò que nosaltres admetem com el mètode canviat de la forma de pensar, és a dir, que de les coses no en coneixem a priori sinó el que nosaltres mateixos hi posem. — I. KANT, Crítica de la raó pura, “Pròleg de la segona edició”, B XVII- B XVIII (trad. de J. B. Llinares)

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV Quan es té la necessitat de fer de la raó un tirà, com va fer Sòcrates, hi ha un perill gran que una altra cosa faça de tirà. Llavors es va endevinar la racionalitat com a salvadora; ni Sòcrates ni els seus “malalts” eren lliures de ser racionals, – era de rigueur [rigor], era el seu últim remei. El fanatisme amb què tota la reflexió grega es llança a la racionalitat, delata una situació crítica: s’estava en perill, només hi havia una única elecció: o bé morir o bé – ser absurdament racionals… A partir de Plató el moralisme dels filòsofs grecs està patològicament condicionat: de la mateixa manera que la seua estima per la dialèctica. Raó = virtut = felicitat significa simplement: és necessari imitar Sòcrates i col·locar ací de manera permanent, contra els apetits obscurs, una llum diürna – la llum diürna de la raó. Cal ser intel·ligent, clar, lúcid a qualsevol preu: tota concessió als instints, a l’inconscient, condueix cap a baix… — F. NIETZSCHE, Crepuscle dels ídols, “El problema de Sòcrates” (trad. de J. B. Llinares i R. Gomar)