Examen selectivitat Història de la Filosofia 2022 Extraordinària — Comunitat Valenciana

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III La crítica no està oposada al procediment dogmàtic de la raó en el seu coneixement pur en tant que ciència (car aquesta ha de ser sempre dogmàtica, ço és, estrictament demostrativa des de segurs principis a priori), sinó al dogmatisme, és a dir, la pretensió d’anar endavant solament amb un coneixement pur des de conceptes (el coneixement filosòfic), segons principis com els que la raó té en ús fa molt de temps, sense informacions de la forma ni del dret amb què hi ha arribat. Dogmatisme és, doncs, el procediment dogmàtic de la raó pura, sense crítica prèvia de la seua pròpia capacitat. Aquesta oposició, per consegüent, no ha de parlar a favor de la superficialitat xerraire, sota el presumptuós nom de popularitat, ni encara menys a favor de l’escepticisme, que procedeix sumàriament amb la metafísica sencera; la crítica és més aviat la necessària organització prèvia per a la promoció d’una sòlida metafísica com a ciència, que per necessitat ha de ser realitzada dogmàticament i, segons l’exigència més estricta, sistemàticament; per tant, d’acord amb l’escola (no popularment). Aquesta exigència a la metafísica és imprescindible, car aquesta es compromet a realitzar el seu quefer totalment a priori i, en conseqüència, a plena satisfacció de la raó especulativa. — IMMANUEL KANT, Crítica de la raó pura, Próleg de la segona edició, B XXXV - B XXXVI (traducció de Joan Baptista Llinares).

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV Però fins i tot quan el moralista s’adreça simplement a l’individu i li diu: «tu hauries de ser així i així!», no deixa de fer el ridícul. L’individu és, de dalt a baix, un fragment de fatum [fat], una llei més, una necessitat més per a tot allò que ve i serà. Dir-li «fes-te diferent» significa exigir que tot es faça diferent, el que resta darrere i tot... I, realment, hi ha hagut moralistes conseqüents que han volgut l’ésser humà diferent, és a dir, virtuós, l’han volgut a la seua imatge, com un colltort: per això van negar el món! Una bogeria gens petita! Una espècie gens modesta d’immodèstia!...La moral, en la mesura que condemna, en si, no per visions, consideracions, intencions pròpies de la vida, és un error específic amb què no s`ha de tenir cap compassió, una idiosincràsia-de-degenerats, que ha provocat un mal indicible!... Nosaltres que som diferents, nosaltres els immoralistes, hem fet, pel contrari, més ample el nostre cor per acollir qualsevol mena d’intel.leció, de comprensió, d’aprovació. No neguem a la lleuguera, busquem el nostre honor en ser afirmadors. — FRIEDRICH NIETZSCHE, El crepuscle dels ídols, La moral com a contranaturalesa, par. 6 (traducció de Joan Baptista Llinares).