Examen selectivitat Història de la Filosofia 2021 Ordinària — Comunitat Valenciana

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III Assagem, doncs, per una vegada si no avançarem millor en les tasques de la metafísica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda més bé amb la desitjada possibilitat d’un coneixement a priori d’aquests objectes que establirà quelcom sobre ells abans que ens siguen donats. S’esdevé amb això exactament com amb el primer pensament de Copèrnic, el qual, no sortint-se’n amb l’explicació dels moviments del cel si admetia que tota la munió de les estrelles girava al voltant de l’espectador, assajà de donar-hi una explicació més bona fent que l’espectador giravoltara i deixant, en canvi, les estrelles immòbils. En la metafísica podem, doncs, fer un assaig semblant pel que fa a la intuïció dels objectes. Si la intuïció s’haguera de regir per la constitució dels objectes, aleshores no puc discernir com podríem saber-ne alguna cosa a priori; però si l’objecte (com a objecte dels sentits) es regeix per la constitució de la nostra capacitat d’intuïció, llavors jo puc representar-me perfectament aquesta possibilitat. — I. KANT, Crítica de la raó pura, “Pròleg de la segona edició”, B XVI- B XVII (trad. de Joan B. Llinares Chover)

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV És coneguda la meua exigència al filòsof perquè se situe més enllà del bé i del mal, − que tinga davall seu la il.lusió del judici moral. Aquesta exigència deriva d’un discerniment que he formulat per primera vegada: els fets morals no existeixen de cap manera. El judici moral té en comú amb el judici religiós la creença en realitats que no ho són. La moral només és una interpretació [Ausdeutung] de certs fenòmens, expressat de manera més precisa, una dolenta interpretació [Missdeutung]. El judici moral pertany, com el judici religiós, a un nivell d’ignorància en què encara falta fins i tot el concepte d’allò real, la distinció entre el que és real i el que és imaginari: de manera que, en tal nivell, «veritat», designa merament coses que avui nosaltres anomenem «imaginacions». El judici moral, per tant, no s’ha de prendre mai al peu de la lletra: com a tal, sempre conté només absurditat. — F. NIETZSCHE, Crepuscle dels ídols, “Els «milloradors» de la humanitat” (trad. de J. B. Llinares i R. Gomar)