Tria'n una
Exercici 2 — Qüestió 2: definició de «llei natural» (text I, Tomàs d'Aquino, Summa teològica)
Ètica2 puntsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
TEXT I
Responc que cal afirmar, como ja s´ha dit [aa. 4-5], que a la llei natural pertanyen, en primer lloc, sens dubte, certs preceptes molt comuns que són coneguts per tots; d´altra banda, també hi pertanyen certs preceptes secundaris més particulars, que són quasiconclusions pròximes als principis. La llei natural, tractant-se del principi universal, de cap manera pot ser esborrada dels cors de tots els homes. No obstant això, s´esborra en alguna acció particular, perquè s´impedeix a la raó aplicar un principi comú a una obra particular, a causa de la concupiscència o d´una altra passió, com ja s´ha dit [q.77 a.2]. Ara bé, atenent els preceptes secundaris, pot la llei natural esborrar-se dels cors dels homes, a causa de persuasions nocives, de la mateixa manera en què es registren errors raonant en les matèries especulatives al voltant de conclusions necessàries, o a causa de costums depravats y hàbits corruptes, que no eren considerats pecats [a.4] per alguns, com ara els lladronicis o, fins i tot, els vicis contra natura, tal com també diu l´apòstol en Romans 1, 24 i següents.
— T. D´AQUINO, Summa teològica, Ia-IIae, q. 94, a. 6 (trad. de J. A. Lluch)
- 2. Definix el terme “llei natural”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT I (2 punts).
Exercici 4 — Qüestió 4: definició de «moral provisional» (text II, Descartes, Discurs del mètode)
Ètica2 puntsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
TEXT II
En fi, així com no n’hi ha prou, abans de començar a reconstruir la casa en què es viu, d’enderrrocar-la i de fer provisió de materials i d’arquitectes –o d’exercitar-se un mateix en l’arquitectura- i de dissenyar, a més, acuradament el projecte, sinó que cal també proveir-se d’una altra casa on poder allotjar-se mentre durin les obres; així, per tal de no restar indecís en les meves accions mentre la raó m’obligués a estar-ne en els meus judicis, i de no deixar de viure des d’aleshores tan feliçment com pogués, em vaig elaborar una moral provisional, que no consistia sinó en tres o quatre màximes, que us voldria comunicar.
La primera era obeir les lleis i els costums del meu país, mantenint constantment la religió en què Déu m’ha fet la gràcia de ser educat des de la infantesa i guiant-me en tota altra cosa per les opinions més moderades i més allunyades de l’excés que fossin comunament admeses en la pràctica pels més assenyats d’aquells amb qui hauria de viure.
— R. DESCARTES, Discurs del mètode III (trad. de P. L. Font)
- 4. Definix el terme “moral provisional”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT II (2 punts).
Exercici 6 — Qüestió 6: definició de «coneixement a priori» (text III, Kant, Crítica de la raó pura)
Coneixement i realitat2 puntsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
TEXT III
Assagem, doncs, per una vegada si no avançarem millor en les tasques de la metafísica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda més bé amb la desitjada possibilitat d’un coneixement a priori d’aquests objectes que establirà quelcom sobre ells abans que ens siguen donats. S’esdevé amb això exactament com amb el primer pensament de Copèrnic, el qual, no sortint-se’n amb l’explicació dels moviments del cel si admetia que tota la munió de les estrelles girava al voltant de l’espectador, assajà de donar-hi una explicació més bona fent que l’espectador giravoltara i deixant, en canvi, les estrelles immòbils. En la metafísica podem, doncs, fer un assaig semblant pel que fa a la intuïció dels objectes. Si la intuïció s’haguera de regir per la constitució dels objectes, aleshores no puc discernir com podríem saber-ne alguna cosa a priori; però si l’objecte (com a objecte dels sentits) es regeix per la constitució de la nostra capacitat d’intuïció, llavors jo puc representar-me perfectament aquesta possibilitat.
— I. KANT, Crítica de la raó pura, “Pròleg de la segona edició”, B XVI- B XVII (trad. de Joan B. Llinares Chover)
- 6. Definix el terme “coneixement a priori”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor del TEXT III (2 punts).
Exercici 8 — Qüestió 8: definició de «més enllà del bé i del mal» (text IV, Nietzsche, Crepuscle dels ídols)
Ètica2 puntsElegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts):
TEXT IV
És coneguda la meua exigència al filòsof perquè se situe més enllà del bé i del mal, − que tinga davall seu la il.lusió del judici moral. Aquesta exigència deriva d’un discerniment que he formulat per primera vegada: els fets morals no existeixen de cap manera. El judici moral té en comú amb el judici religiós la creença en realitats que no ho són. La moral només és una interpretació [Ausdeutung] de certs fenòmens, expressat de manera més precisa, una dolenta interpretació [Missdeutung]. El judici moral pertany, com el judici religiós, a un nivell d’ignorància en què encara falta fins i tot el concepte d’allò real, la distinció entre el que és real i el que és imaginari: de manera que, en tal nivell, «veritat», designa merament coses que avui nosaltres anomenem «imaginacions». El judici moral, per tant, no s’ha de prendre mai al peu de la lletra: com a tal, sempre conté només absurditat.
— F. NIETZSCHE, Crepuscle dels ídols, “Els «milloradors» de la humanitat” (trad. de J. B. Llinares i R. Gomar)
- 8. Definix el terme “més enllà del bé i del mal”, partint de la informació oferta pel text i completant-la amb els coneixements que tingues de la filosofia de l’autor en el TEXT IV (2 punts).