Examen selectivitat Història de la Filosofia 2023 Extraordinària — Comunitat Valenciana

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT II Així doncs, com que el present estudi no té un propòsit especulatiu com la resta (ja que no estem investigant per saber què és la virtut, sinó per fer-nos bons, perquè d'altra manera no ens serviria de res), és necessari examinar allò que concerneix les accions, com cal dur-les a terme. En efecte, aquestes són també responsables del fet que les disposicions siquen d'una determinada qualitat, com hem dit. Així doncs, el fet d'actuar d'acord amb la recta raó és un principi acceptat per tothom i el donem per fet -es parlarà més endavant sobre ell, sobre què és la recta raó i sobre com és en relació amb la resta de virtuts. Acordem, però, per endavant que tota exposició relativa a les accions que cal realitzar, s'ha de fer a grans trets i no amb exactitud, com també al principi vam dir que els arguments cal exigir-los d'acord amb la matèria. Així, en el camp de les accions i del convenient no hi ha cap criteri establert, com tampoc en el de la salut. I si tal és l'exposició general, encara menys exacta serà l'exposició de cada cas en particular, ja que no cau sota el domini de cap art ni precepte i és necessari que els que actuen siguen els que determinen quines coses són convenients en cada ocasió, com ocorre tant en el cas de la medicina com en el pilotatge de naus. — ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac. Llibre II, 1103 b 26 - 1104 a 10 (traducció de Carlos Monzó).

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III Però hom demanarà: ¿quin és, doncs, aquest tresor que pensem deixar a la posteritat amb una metafísica semblant, depurada per la crítica però portada també per això a un estat ferm? Amb una ràpida ullada general a aquesta obra, hom creurà percebre que la seua utilitat no és sinó negativa, a saber, la de no atrevir-nos mai a ultrapassar amb la raó especulativa els límits de l'experiència, i aquesta és també, en realitat, la seua primera utilitat. Però de seguida es torna positiva, quan hom s'adona que els principis amb què la raó especulativa s'atreveix a ultrapassar els seus límits tenen en realitat, com a resultat forçós, no una ampliació sinó, observant-ho de més a prop, una reducció del nostre ús de la raó, perquè els seus límits efectivament amenacen d'ampliar els de la sensibilitat a què pròpiament pertanyen ultrapassant-ho tot i, d'aquesta manera, foragitar del tot l'ús pur (pràctic) de la raó. Per això una crítica que limita la raó especulativa és, com a tal, certament negativa; nogensmenys, en la mesura en què així elimina alhora un entrebanc que limita l'ús pur pràctic ο que amenaça fins i tot d'anorrear-lo, en realitat és d'una utilitat positiva i molt important, tan aviat com arribem a la convicció que hi ha un ús pràctic absolutament necessari de la raó pura (l'ús moral), en què aquesta s'amplia inevitablement més enllà dels límits de la sensibilitat, i per això no necessita, ben cert, cap ajuda de l’especulativa; tanmateix, ha d’estar assegurada contra tota acció contraria de la raó especulativa, a fi de no caure en contradicció amb ella mateixa. — IMMANUEL KANT, Crítica de la raó pura, Pròleg de la segona edició, B XXIV - B XXV (traducció de Joan Baptista Llinares).

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV La moral de la criança i la moral de la doma són completament dignes una de l'altra en els mitjans amb què s'imposen: estem autoritzats per presentar corn a proposició suprema que per a fer moral cal tenir la voluntat incondicional del contrari. Aquest és el gran problema, el sinistre problema en el qual he emprat més temps: la psicologia dels «milloradors» de la humanitat. Un fet petit i en el fons modest, el de l'anomenada pia fraus [mentida piadosa], em va donar el primer accés a aquest problema: la pia fraus, el patrimoni hereditari de tots els filòsofs i sacerdots que «milloraven» la humanitat. Ni Manú, ni Plató, ni Confuci, ni els mestres jueus i cristians, han dubtat mai del seu dret a la mentida. No han dubtat d'altres drets completament distints... Expressat en una fórmula, seria lícit dir: tots els mitjans amb què fins ara es volia fer moral ' la humanitat, eren radicalment immorals. – — FRIEDRICH NIETZSCHE, El crepuscle dels ídols, Los “mejoradores de la humanidad”, par. 5 (traducció de Joan Baptista Llinares i Rafael Gomar).