Examen selectivitat Història de la Filosofia 2022 Ordinària — Comunitat Valenciana

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT III L’home és, doncs, primer que res, quelcom que no té realitat ni corporal ni espiritual; és un programa com a tal; per tant, això que encara no és, sinó que aspira a ser-ho. Hom dirà que no pot haver-hi programa si ningú no el pensa, si no hi ha, doncs, idea, ment, ànima o com vulgueu dir-li. Jo no puc discutir això a fons perquè hauria d’embarcar-me en un curs de filosofia. Només puc fer aquesta observació: tot i que el programa o el projecte de ser un gran financer ha de ser pensat en una idea, ser aqueix projecte no és ser aqueixa «idea». Jo pense sense dificultat aqueixa idea i, no obstant això, estic ben lluny de ser aqueix projecte. Heus ací la tremenda i sens parió condició de l’ésser humà, el que fa d’ell quelcom únic en l’univers. Advertiu-hi com és d’estrany i de desassossegat el cas. Un ens, el ser del qual consisteix, no en el que ja és, sinó en el que encara no és, un ésser que consisteix en un no ser encara. Tota la resta de l’univers consisteix en el que ja és. L’astre és el que ja és, ni més ni menys. Tot allò, el model de ser del qual consisteix a ser el que ja és i en la qual cosa, doncs, coincideix, per descomptat, la seua potencialitat amb la seua realitat, el que pot ser amb el que, en efecte, ja ho és, ho anomenem cosa. La cosa té el seu ser donat ja i assolit. En aqueix sentit, l’home no és una cosa sinó una pretensió, la pretensió de ser això o allò. Cada època, cada poble, cada individu modula de diferent manera la pretensió general humana. — J. ORTEGA Y GASSET, Meditació de la tècnica (Traducció SLT Universitat Jaume I)

Elegeix i contesta dues de les següents qüestions (4 punts): TEXT IV Ara bé, la dona ha estat sempre, si no l’esclava de l’home, almenys la seva vassalla; els dos sexes no s’han repartit mai el món amb igualtat; i avui encara, tot i que la seva condició va camí d’evolucionar, la dona pateix un feixuc hándicap. En gairabé cap país el seu estatut legal no és idèntic al de l’home i sovint amb gran desavantatge seu. Fins i tot quan li són reconeguts abstractament uns drets, una llarga habitud impedeix que aquests trobin en els costums l’expressió concreta. Econòmicament, homes i dones constitueixen gairebé dues castes; en igualtat de circumstàncies, els primers tenen situacions més avantatjoses, salaris més elevats, més probabilitats d’èxit que llurs competidores de data recent; ocupen en la industria, en la política, etc., un nombre molt més elevat de llocs i són ells qui detenen els càrrecs més importants. A més dels poders concrets que posseeixen, són revestits d’un prestigi la tradició del qual és mantinguda en l’educació de l’infant: el present embolcalla el passat, i en el passat tota la història ha estat feta pels mascles. En el moment que les dones comencen a prendre part de l’elaboració del món, aquest món és encara un món que pertany als homes: ells no en dubten gens, elles amb prou feines. — Simone de BEAUVOIR, El segon sexe, “Introducció” (Traducció d’Hermínia Grau de Duran)