Examen selectivitat Llatí II 2026 Extraordinària — Comunitat Valenciana

Responeu a aquestes dues qüestions: Text de l’opció A: Itaque vastatis omnibus eorum agris, vicis aedificiisque incensis, Caesar exercitum reduxit et in Aulercis¹ Lexoviisque,² reliquis item civitatibus quae proxime bellum fecerant, in hibernis conlocavit. Qüestió A: Analitzeu morfològicament les quatre formes subratllades del text que heu traduït (Al text de l’opció A apareixen subratllades les formes: omnibus, eorum, incensis, civitatibus.) Qüestió B: Analitzeu sintàcticament, entre els dos següents fragments, aquell que corresponga al text que heu traduït - In Aulercis Lexoviisque, reliquis item civitatibus quae proxime bellum fecerant, in hibernis conlocavit.

Responeu a aquestes dues qüestions: Text de l’opció B: Ita anno septimo decimo ab Hannibale Italia liberata est. Legati Carthaginiensium pacem a Scipione petiverunt; ab eo ad senatum Romam missi sunt. Qüestió A: Analitzeu morfològicament les quatre formes subratllades del text que heu traduït (Al text de l’opció B apareixen subratllades les formes: decimo, pacem, eo, missi sunt.) Qüestió B: Analitzeu sintàcticament, entre els dos següents fragments, aquell que corresponga al text que heu traduït - Ita anno septimo decimo ab Hannibale Italia liberata est.

Responeu a una de les següents dues preguntes: a) L’èpica romana

Responeu a una de les següents dues preguntes: b) 1. Indiqueu l’autor i obra a què pertany el següent text i realitzeu una breu redacció de l’autor i la seua obra (1 punt) 2. Contextualitzeu i comenteu el passatge: comentar el context anterior i posterior i explicar el fragment seleccionat (1 punt) uritur infelix Dido totaque vagatur urbe furens, qualis coniecta cerva sagitta, quam procul incautam nemora inter Cresia fixit pastor agens telis liquitque volatile ferrum nescius: illa fuga silvas saltusque peragrat Dictaeos; haeret lateri letalis harundo. nunc media Aenean secum per moenia ducit Sidoniasque ostentat opes urbemque paratam, incipit effari mediaque in voce resistit; nunc eadem labente die convivia quaerit, Iliacosque iterum demens audire labores exposcit pendetque iterum narrantis ab ore. Es crema la desgraciada Dido i, embogida, va errant per tota la ciutat, com una cerva després del dispar d'un dard que li ha clavat de lluny, desprevinguda en mig dels boscos de Creta, un pastor que la perseguia amb les seues fletxes i li ha deixat el volàtil ferro sense adonar-se: ella recorre els boscos i els monts dicteus; té clavada al costat la mortífera canya. Ara porta Eneas amb ella pel mig de les muralles, fa ostentació de les riqueses sidònies i de la ciutat preparada, comença a parlar i es deté enmig del seu discurs; ara cerca, a poqueta nit, banquets semblants al del primer dia, demana en la seua demència sentir de nou les desgràcies troianes, i de nou resta captivada per les paraules de qui les narra.